València en la memòria - València
València en la memòria
recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.
Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.
Fent visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.
- 1. Edifici de l'Ajuntament
- 1B. La Lotja
- 2. Torres de Serrans
- 3. Refugi Carrer de Dalt
- 4. Palau del Marquès de Campo (o dels Comptes de Berbedel)
- 5. Entorno Palau de la Generalitat
- 6. Palau dels Borja
- 7. Sant Pius V - Trinitat
- 8. Edifici del Monte de Piedad
- 9. Refugi carrer Espasa
- 10. Plaça de Tetuán
- 11. Carrer de la Pau
- 12. Estació del Nord
- 13. Col·legi dels Jesuïtes
- 14. Presó Model
- 15. Hospital de Sang de Natzaret
- 16. Hospital Sant Joan de Déu
Refugi antiaeri del carrer de Dalt
La guerra civil espanyola (1936-1939) fou el primer conflicte bèl·lic a Europa en què es bombardejà nuclis de població des de l'aire en alt nombre i de forma indiscriminada. Entre el gener del 1937 i la fi de la guerra, el març del 1939, es calcula que la ciutat de València patí més de 400 incursions per mar i aire, això és, una mitjana d'una cada dos dies durant els dos últims anys del conflicte. Sovint a càrrec de l'aviació i la marina de guerra de la Itàlia feixista, aliada del bàndol franquista, els bombardejos provocaren més de 800 morts, gairebé 3.000 ferits i més de 900 edificis destruïts.
La Junta de Defensa Passiva tenia la missió d'organitzar la resposta davant uns bombardejos cada vegada més freqüents. Una de les principals mesures fou la construcció o habilitació de més de 300 refugis antiaeris, de titularitat pública o privada. Construït sota terra en un solar disponible a la confluència dels carrers de Dalt i de Ripalda, aquest tenia capacitat per a vora 600 persones en els seus 362m2. A peu de carrer només n'és visible la part aèria', sobre el nivell de terra, que comprenia les entrades i els nivells de protecció que havien d'esmorteir bona part de la denotació en cas d'impacte d'una bomba. La seua ubicació resulta encara fàcilment identificable per les lletres REFUGIO, col·locades en la seua façana en estil Art Déco, una tipografia característica de l'època. Aquest és un dels pocs refugis de la ciutat que encara conserven la seua retolació original.
Dos fletxes apuntant direccions oposades n'assenyalaven les entrades, per a que la població de la ciutat poguera trobar-les sense dificultat una vegada començaren a sonar les sirenes antiaèries. Les entrades solien estar construïdes el més allunyades possible entre sí, per a poder dificultar-ne així la destrucció simultània en cas d'un eventual impacte. Igualment, els corredors d'accés que donaven accés a l'interior dels refugis solien presentar una disposició en colze', això és, en angle recte, per a que, en cas que una bomba esclatés a la porta, la metralla no afectés els civils refugiats al seu interior. En acabar el bombardeig, les alarmes tornaven a sonar per a indicar a la població que el perill havia passat.