València en la memòria - València
València en la memòria

recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.
Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.
Fent visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.
- 1. Edifici de l'Ajuntament
- 1B. La Lotja
- 2. Torres de Serrans
- 3. Refugi Carrer de Dalt
- 4. Palau del Marquès de Campo (o dels Comptes de Berbedel)
- 5. Entorno Palau de la Generalitat
- 6. Palau dels Borja
- 7. Sant Pius V - Trinitat
- 8. Edifici del Monte de Piedad
- 9. Refugi carrer Espasa
- 10. Plaça de Tetuán
- 11. Carrer de la Pau
- 12. Estació del Nord
- 13. Col·legi dels Jesuïtes
- 14. Presó Model
- 15. Hospital de Sang de Natzaret
- 16. Hospital Sant Joan de Déu

Estación del Nord
En 1917 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España (inclosa dins RENFE quan fou nacionalitzada en 1941) inaugurà aquesta Estació de ferrocarril dissenyada per Demetrio Ribes, una esplendorosa joia modernista, coneguda popularment com l'Estació del Nord.


Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) aquest espai condensà els efectes de la guerra total sobre la població civil, però també simbolitza al nostre present l'enorme desplegament de solidaritat amb milions d'evacuats. Des dels primers dies de guerra, desenes de milers de persones no combatents (ancians, dones, xiquets i xiquetes) abandonaren les seues cases i es dirigiren cap a Madrid per fugir preferentment de la violència política desplegada per l'exèrcit rebel en el seu avanç a través d'Andalusia, Extremadura i Castella-La Manxa.
A la capital espanyola començaren a sofrir el terror planificat dels bombardejos de l'aviació nazi-feixista, governs aliats als colpistes, per a passar posteriorment a patir el setge militar de la ciutat.
Des de Madrid s'organitzà llavors l'evacuació d'ancians, dones i infància cap a les encara tranquil·les zones de rereguarda. A València l'Estació del Nord es va convertir en el punt neuràlgic d'aquesta evacuació dirigida i sostinguda amb el suport de l'exemple solidari desplegat per institucions públiques valencianes i estatals, sindicats, partits, associacions i ajuda internacional. A l'Estació, el Comitè Nacional de Refugiats atenia les primeres necessitats alimentàries i sanitàries dels evacuats. Posteriorment, es distribuí el col·lectiu evacuat a les províncies valencianes, Catalunya i Múrcia, amb una particular atenció cap a la infantesa (colònies escolars).

A la València capital de la República (novembre 1936-octubre 1937) s'instal·là el Comitè Nacional de Refugiats (carrer Salvador Seguí, actualment Comte de Salvatierra) i el seu successor, l'Oficina Central d'Evacuació i Assistència a Refugiats (OCEAR) que va establir a València una de les dues Oficines d'Etapa per a l'Evacuació i Assistència a Refugiats.
També la Conselleria d'Assistència Social del Consell Provincial de València (Plaça dels Drets del Xiquet, 2, actualment de Sant Lluís Bertran) mantenia els seus centres de protecció als evacuats.
Així, en acabar l'any 1936, el territori valencià acollia uns 250.000 evacuats i la ciutat de València rebia la felicitació de la Missió Sanitària de la Societat de Nacions (precursora de l'actual ONU) per la seua atenció als evacuats. Les progressives derrotes militars republicanes des de principis de 1937 obligaren a evacuar cap a la rereguarda republicana milions de persones provinents de Màlaga, Astúries, País Basc, Aragó o la província de Castelló. Així, la ciutat de València passaria d'uns 320.195 habitants als anys trenta, a 413.969 en 1939, quan acabà la guerra.

Així, en acabar l'any 1936, el territori valencià acollia uns 250.000 evacuats i la ciutat de València rebia la felicitació de la Missió Sanitària de la Societat de Nacions (precursora de l'actual ONU) per la seua atenció als evacuats. Les progressives derrotes militars republicanes des de principis de 1937 obligaren a evacuar cap a la rereguarda republicana milions de persones provinents de Màlaga, Astúries, País Basc, Aragó o la província de Castelló. Així, la ciutat de València passaria d'uns 320.195 habitants als anys trenta, a 413.969 en 1939, quan acabà la guerra. Aquest constant augment demogràfic provocà una pressió sobre els servicis sanitaris, l'allotjament i l'abastiment alimentari, així com un repte de gestió d'aquesta crisi humanitària. Malgrat puntuals conflictes de convivència, la solidaritat aconseguí limitar, especialment amb la infantesa, les devastadores conseqüències de la guerra.
A hores d'ara, l'Estació del Nord és Monument Històric Artístic i Bé d'Interès Cultural, així com una de les estacions històriques d'Adif contemplades en el Patrimoni Històric Espanyol.