València en la memòria - València
València en la memòria
recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.
Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.
Fent visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.
- 1. Edifici de l'Ajuntament
- 1B. La Lotja
- 2. Torres de Serrans
- 3. Refugi Carrer de Dalt
- 4. Palau del Marquès de Campo (o dels Comptes de Berbedel)
- 5. Entorno Palau de la Generalitat
- 6. Palau dels Borja
- 7. Sant Pius V - Trinitat
- 8. Edifici del Monte de Piedad
- 9. Refugi carrer Espasa
- 10. Plaça de Tetuán
- 11. Carrer de la Pau
- 12. Estació del Nord
- 13. Col·legi dels Jesuïtes
- 14. Presó Model
- 15. Hospital de Sang de Natzaret
- 16. Hospital Sant Joan de Déu
Plaça de Tetuan
A la Plaça de Tetuan es dilucidà en bona mesura el destí del colp d'estat contra la democràcia republicana que originà la guerra civil espanyola (1936-1939).
El 18 de juliol de 1936 l'edifici de Capitania General (antic Real Convent de Sant Domènech) albergava el Quartell General de la III Divisió Orgànica de l'Exèrcit espanyol, que comprenia els destacaments militars d'Albacete, Alacant, Castelló, Múrcia i València, sota el comandament del general de Brigada Fernando Martínez-Monge Restoy (1874-1963). El control de Capitania constituïa un factor clau per a sollevar les guarnicions de la seua jurisdicció, però també, la posició estratègica de València respecte a Madrid i Barcelona, podia incidir en la sort final de la insurrecció antirepublicana. Front a Capitania, la seu de la Derecha Regional Valenciana instal·lada en el neoclàssic Palau dels Comtes de Cervelló, històric edifici de la memòria liberal on Ferran VII derogà la Constitució de Cadis, de 1812 (la Pepa), per restaurar l'absolutisme.
En el Palau de Cervelló s'havien concentrat el 18 de juliol del 1936 militants armats de la Derecha Regional i de Falange per a donar suport als oficials conjurats amb l'objectiu de sollevar-se i fer-se amb el control de Capitania, i en la plaça tingué lloc el primer enfrontament armat amb un cotxe de milicians republicans. A Capitania, l'oficialitat insurrecta esperava l'instant definitiu per a poder controlar el poder de les forces militars però, a l'igual que altres oficials, Martínez-Monge decidí romandre fidel al govern legítim. Entre altres factors, la seua actitud ajudà a decidir el fracàs de la conjura antirepublicana a València i mai no li va ser perdonada pels colpistes. En acabar la guerra al 1939, Martínez-Monge lleial sempre a la República- marxà a l'exili i morí a Buenos Aires (Argentina).
Ja en plena guerra civil, el Palau de Cervelló albergaria el Comitè Regional del Partit Comunista, el que provocà que la llavors Plaça de la Senyera fóra coneguda popularment com a Plaça Roja'. El 30 d'octubre de 1936 la Plaça va ser l'escenari d'un greu esdeveniment: l'enfrontament armat entre comunistes i milicians anarquistes, arran les seues diferències a l'hora d'organitzar l'economia, la política i l'exèrcit. Aquest xoc, que preludià els anomenats Fets de maig' del 1937 a Barcelona, acabà amb el resultat provisional de més de 20 morts.
Ja en plena guerra civil, el Palau de Cervelló albergaria el Comitè Regional del Partit Comunista, el que provocà que la llavors Plaça de la Senyera fóra coneguda popularment com a Plaça Roja'. El 30 d'octubre de 1936 la Plaça va ser l'escenari d'un greu esdeveniment: l'enfrontament armat entre comunistes i milicians anarquistes, arran les seues diferències a l'hora d'organitzar l'economia, la política i l'exèrcit. Aquest xoc, que preludià els anomenats Fets de maig' del 1937 a Barcelona, acabà amb el resultat provisional de més de 20 morts.
Després d'haver acollit durant el segle XIX, entre altres, Ferran VII, la regent Maria Cristina o Isabel II, en l'actualitat el Palau de Cervelló és un dels principals espais culturals de la ciutat, n'acull l'Arxiu Històric Municipal i alberga exposicions o espais com ara el Saló de Ball i la Biblioteca. Alhora, l'interior de Capitania General ha conservat un rellevant conjunt historicoartístic.