València en la memòria - València
València en la memòria
recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.
Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.
Fent visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.
- 1. Edifici de l'Ajuntament
- 1B. La Lotja
- 2. Torres de Serrans
- 3. Refugi Carrer de Dalt
- 4. Palau del Marquès de Campo (o dels Comptes de Berbedel)
- 5. Entorno Palau de la Generalitat
- 6. Palau dels Borja
- 7. Sant Pius V - Trinitat
- 8. Edifici del Monte de Piedad
- 9. Refugi carrer Espasa
- 10. Plaça de Tetuán
- 11. Carrer de la Pau
- 12. Estació del Nord
- 13. Col·legi dels Jesuïtes
- 14. Presó Model
- 15. Hospital de Sang de Natzaret
- 16. Hospital Sant Joan de Déu
Palau dels Borja
El Palau dels Borja, actual seu de les Corts Valencianes, fou construït per la família dels Borja, ducs de Gandia, entre les acaballes del segle XV i primeries del XVI. Durant la darrera guerra civil espanyola (1936-1939), amb el trasllat a València del govern i la capitalitat de la República, l'edifici allotjà la seu de la Presidència del Govern, així com del Ministeri de la Guerra. Ací tingué lloc el primer consell de ministres celebrat a València l'endemà del trasllat, el 7 de novembre de 1936, el qual va servir, entre altres coses, per prendre l'important decisió de com comunicar a l'opinió pública el polèmic trasllat des de Madrid. En efecte, calia deixar clar que no es tractava de cap abandonament, ni d'una mostra de feblesa davant l'avanç de les tropes de Franco, sinó d'una decisió estratègica per a fer més eficaç la gestió del gabinet: per articular els esforços de tota l'Espanya antifeixista al servei de la victòria total i del propi alliberament de Madrid, com indicà una nota oficial.
Al Palau dels Borja s'efectuaren durant l'any de la capitalitat les recepcions oficials del president del Govern. Des de les seues finestres, qui ocupava el càrrec en aquells moments, el socialista Francisco Largo Caballero, arengà una important manifestació de suport al govern democràtic celebrada el 14 de febrer de 1937, poc després de la caiguda de Málaga en mans dels rebels ajudats pels feixistes italians, saldada amb una massiva repressió. Al soterrani de l'edifici es conserva un refugi que, a l'actualitat, s'utilitza com a magatzem de publicacions. Durant la dictadura (1939-1975) va servir com a residència de Franco en les seues visites a València. El 1973 l'edifici va ser adquirit pel Ministeri de l'Interior i durant la transició a la democràcia es convertí en seu de la Presidència i diverses conselleries del Consell del País Valencià, ço és, el govern pre-autònomic. Finalment, al 1983 el Palau dels Borja fou cedit pel ministeri per a ubicar-hi la seu de les Corts Valencianes, el poder legislatiu del poble valencià; el 1994 finalitzaren les diverses obres d'adaptació dutes a terme al Palau per a adequar-lo a la seua actual funció.