València en la memòria - València
València en la memòria
recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.
Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.
Fent visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.
- 1. Edifici de l'Ajuntament
- 1B. La Lotja
- 2. Torres de Serrans
- 3. Refugi Carrer de Dalt
- 4. Palau del Marquès de Campo (o dels Comptes de Berbedel)
- 5. Entorno Palau de la Generalitat
- 6. Palau dels Borja
- 7. Sant Pius V - Trinitat
- 8. Edifici del Monte de Piedad
- 9. Refugi carrer Espasa
- 10. Plaça de Tetuán
- 11. Carrer de la Pau
- 12. Estació del Nord
- 13. Col·legi dels Jesuïtes
- 14. Presó Model
- 15. Hospital de Sang de Natzaret
- 16. Hospital Sant Joan de Déu
La Llotja
La Llotja, construïda entre les acaballes del segle XV i començaments del XVI i declarada per l'UNESCO el 1996 Patrimoni de la Humanitat, acomplí una destacada funció cultural i política durant l'any (1936-1937) en què València fou capital de la Segona República espanyola.
D'una banda, a la primavera del 1937 aquest edifici emblemàtic del gòtic valencià acollí l'Exposició del Ninot Antifeixista. Des de primeries de segle les Falles no havien parat de créixer com a festa gran del cap i casal i, per tradició, també aquell 1937 s'haurien d'haver plantat a mitjan març als carrers i places de la ciutat. Eixa era, de fet, la intenció de bona part del món faller, però el context bèl·lic acabà desaconsellant-ho: no fou només per la por als bombardejos rebels, estesa arran l'amenaça expressa del general colpista Queipo de Llano contra València i les seues festes més populars (Si ellos ponen las Fallas, yo pondré las tracas), sinó que també cal tindre en compte que el seu eminent caràcter alegre i festiu podia enviar al front i a una ciutat de primera línia com Madrid un missatge equivocat des d'una allunyada ciutat de rereguarda que, a més a més, era la Capital de la República.
Així doncs, el Consell Municipal en prohibí la plantà i les comissions donaren a l'esforç de guerra republicà els fons que havien arreplegat fins al moment. Només se'n pogueren veure quatre, a la planta baixa de la Llotja. Finançades pel Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts i batejades com a El betlem d'enguany, La balança del món, Coses d'ara i La Catedral, tenien un marcat accent polític, de propaganda bèl·lica antifeixista.
Les quatre criticaven àcidament amb un estil caricaturesc proper al còmic- el bàndol revoltat, posant el focus en l'ajuda de les potències feixistes i el seu caràcter militarista. Tanmateix, diversos ninots tenien mostraven també una voluntat de crítica social, en exposar les mancances provocades a València per la guerra i denunciar la hipocresia dels acaparadors i aprofitats. Els fons arreplegats per l'Exposició a partir del preu de l'entrada anà destinat als marins del vaixell soviètic Komsomol, enfonsat davant de les costes de la ciutat a la qual duia subministraments.
D'altra banda, l'1 i 2 d'octubre d'eixe mateix 1937 la Llotja acollí dos de les quatre sessions de Corts espanyoles celebrades a València durant la guerra civil. Després del cop d'Estat, el parlament havia continuat funcionant en compliment de la legalitat constitucional, però va patir prompte la duresa del context bèl·lic: hagué d'abandonar Madrid, les sessions plenàries van reduir la seua activitat al mínim marcat per la Constitució i, a més a més, només pogueren comptar amb la participació de vora 185 diputats i diputades, un 40% dels 473 sorgits de les eleccions; la resta -ja foren del Front Popular o nacionalistes bascos, gallecs o catalans que havien quedat a zona revoltada, o bé conservadors del Front Nacional Contrarevolucionari a zona governamental- havia hagut d'amagar-se o exiliar-se... o havien sigut assassinats.
Les dos primeres sessions s'havien celebrat a l'Ajuntament, però al mes de maig un bombardeig de l'aviació rebel (probablement, de la Itàlia feixista) destruí parcialment l'edifici i obligaren al seu trasllat. Aquella tardor les sessions plenàries tingueren lloc al Saló Columnari de la Llotja, on un gran telar fosc amb l'escut de la República presidia les dos fileres de columnes salomòniques. A finals d'octubre del 1937 el govern anuncià el seu trasllat a Barcelona i València deixà de ser la capital de la República.
Després del retorn de la democràcia a Espanya, la Llotja acollí el 1986 la primera gran exposició sobre la València capital de la República, organitzada per l'Ajuntament per a commemorar el 50è aniversari de la capitalitat de València.