Ruta port - 04. Estació marítima. Edifici del rellotge - València

RUTA PORT - 04. Estació marítima. Edifici del rellotge

En la frontera entre els segles XIX i XX no hi havia més línies regulars de vapors per al transport setmanal de viatgers que la de correus de les Balears. Uns anys més tard es va establir dos vegades per setmana la línia València?Barcelona —diària ja en 1913— i entre València i Gènova i altres punts del litoral italià. Finalment, a partir de 1910 es va fixar l'itinerari amb la costa africana, amb escales per a Amèrica i les Filipines. Això va incrementar la demanda i va ser necessària la construcció d'un local per als viatgers i la instal·lació dels servicis propis d'una estació.
 

Amb tot, el programa que havia d'acollir el nou edifici era: 1) sala d'espera, despatx de bitllets, facturació d'equipatges; 2) servicis de la Junta d'Obres com l'explotació de les vies interiors, grues, depòsits, dics, varador i remolcs; 3) inspecció, vigilància, policia, seguretat i guardamolls; 4) servicis de telegrafia, correus i telèfon; 5) un cos pericial i carabiners.
 

Per a això, l'enginyer Federico Gómez de Membrillera va dissenyar un edifici de planta rectangular de 15 x 38 metres que constava de planta baixa, planta principal i àtic. Des de la façana pròxima a la mar s'accedia a una sala de reconeixement d'equipatges, connectada al servici de duanes i que donava accés a una gran sala d'espera capaç d'acollir un mínim de 150 passatgers. En l'extrem oposat a la mar, i incomunicades de la resta, hi havia la sala del cap d'estació de vies del port i la del cap d'explotació dels servicis portuaris. La planta principal albergava els servicis de comunicacions, les dependències de la Junta d'Obres del Port, l'arxiu de duanes i la inspecció de vigilància i seguretat. En l'àtic s'establien les habitacions per al personal.
 

L'edifici va ser construït amb murs de fàbrica de rajola sobre sòlids sòcols de pedra. L'estructura general consta de pilars intermedis també de fàbrica, sobre els quals descansen grans jàssenes sobre les quals recolzen biguetes laminades que formen un forjat en retícula de revoltons de rajola plana. El singular sistema de coberta es va resoldre amb cintres corbes peraltades de clara inspiració francesa, com ho prova la similitud amb l'estació ferroviària de Lió a París. La torre del rellotge seria molt útil per al comerç en general, ja que regulava totes les tasques i operacions en el port. De manera general, l'edifici vindria a dignificar la imatge de la ciutat a l'altura de les últimes construccions erigides a València arran de l'Exposició Regional.
 

L'edifici va patir danys importants durant la Guerra Civil i ha sigut reformat en diverses ocasions, l'última d'elles en 1986. En l'actualitat s'utilitza com a sala d'exposicions temporals, com la que en 2018 portava per nom La dàrsena històrica del port de València: progrés i modernitat.




 

MARÍTIMA STATION
  

As the 19th century gave way to the 20th the only regularly operating steamboat line for the weekly transport of passengers was that run by Correos de Baleares. Years later the Valencia-Barcelona line operated twice a week, and daily by 1913, and other routes between Valencia and Genoa and other parts of the Italian coast. Finally, from 1910, a route was scheduled for the African coast with connections for the Americas and the Philippines. This led to an increase in demand and necessitated the construction of a building for travelers and the installation of services typical of a station.
 

The proposed design for the new station had to include: 1) a waiting room, ticket office and luggage check-in; 2) Board of Works Service, including the use of inland waterways, cranes, stores, dikes, the dry dock and towlines; 3) areas for inspections, surveillance, police, security and the port police; 4) telegraph, postal and telephone services; and 5) areas for customs officers and guards.
 

To this end, the engineer Federico Gómez de Membrillera designed a 15 x 38 meter-rectangular building which had a ground floor, first floor and attic. In the facade next to the sea there was an entrance to a luggage check-in room, connected to the customs service, and which gave access to a large waiting room capable of housing a minimum of 150 passengers. On the side of the building furthest from the sea, and unconnected to the other rooms, was the office of the Port Routes Station Manager and the office of the Port Services Operations Manager. The ground floor also housed communication services, the offices of the Port Board of Works, the Customs Archive and the offices of the security forces. The attic floor housed rooms for staff.
 

The building was made with solid brick walls resting on a solid stone base. The general structure was made up of intermediate brick pillars on which large beams rested which in turn held up cast iron joists which supported a two-way slab made of partition concrete blocks. The unique roofing system was made with cambered trusses and was clearly French-inspired as proved by its similarity to that of the Gare de Lyon in Paris. The clock tower would be very useful for trade in general, regulating all the tasks and operations in the Port. Overall, the building would come to elevate the image of the city as much as the buildings constructed in Valencia in the wake of the Regional Exhibition of 1909. 
 

The building was severely damaged during the Civil War and has been refurbished on various occasions, the last time in 1986. Today it is used as a display space for temporary exhibitions such as the 2018 show entitled “The historic dock of the port of Valencia: progress and modernity”.