Ruta port - 02. Antiga estació tèrmica i de transformació H.E. - València

RUTA PORT - 02. Antiga estació tèrmica i de transformació H.E.

Dins d'una parcel·la situada entre l'estació del Grau, el riu Túria i el desaparegut barri de Canta-ranes, la Sociedad Anónima de Fuerzas Eléctricas (SAFE) va promoure la construcció de la central tèrmica que proveiria els poblats marítims, a més d'alguns centres de consum d'altres zones de València.

El projecte de les primeres infraestructures es va dur a terme en 1922. Immediatament després es va iniciar la construcció, que conclouria en 1924, encara que la central no va començar a estar en ple funcionament fins a 1926. En eixe moment, l'estació estava composta per dos edificis rectangulars adossats que albergaven la sala de calderes, hui desapareguda, i la sala de màquines. El conjunt el completaven un edifici de dos plantes d'oficines i la casa dels encarregats, a més de la sala de bombes.
 

Els dos edificis principals seguien la mateixa configuració. Es tracta de dos naus d'estructura metàl·lica amb coberta a dos vessants i tancament de rajola roja, que es disposen perpendicularment. A la sala de màquines s'adossa també un cos de menys altura, amb coberta plana, però amb elements compositius en façana molt similars als dels edificis principals. Les motlures clàssiques que rematen els cantons i dibuixen els frontons en les testeres es combinen amb el llenguatge modernista de la rajola roja i les marcades llindes blanques. Tots estos elements conferixen a l'edifici una imatge que recorda les edificacions fabrils del nord d'Europa construïdes en el s. XIX.
 

En el moment de la construcció de la central tèrmica, la SAFE establix un contracte de concessió amb el port de València per a la construcció d'una conducció que permetria el proveïment d'aigua de la mar al servici de condensació de la central.

Durant la Guerra Civil, la central tèrmica patix greus desperfectes en els immobles, la maquinària, les línies d'alta tensió i la instal·lació de distribució dels poblats marítims. Les obres de reconstrucció no acabarien fins a 1942.
 

Amb anterioritat i posterioritat al conflicte bèl·lic, la companyia continuarà portant a cap ampliacions de la central. Destaca el projecte que va dur a terme en 1959 l'enginyer industrial José Suárez y Fernández?Pello. Es tracta d'un edifici per a albergar la instal·lació de compensadors síncrons de 20 MVA que, tal com descriu el tècnic en el projecte, tenia la fi "…de millorar el factor de potència i la tensió d'eixida de les línies d'11 kV".
 

L'edifici està compost per dos cossos, un de principal i més alt que albergarà els compensadors síncrons, i el secundari destinat a diferents aparells de maniobra i seguretat. L'estructura de la nau principal està formada per cintres metàl·liques que recolzen sobre pilars de formigó armat. Destaquen els amplis finestrals, adaptats al ritme de l'estructura, dins de la senzillesa compositiva de l'envolupant. Es desconeix el moment en què la central tèrmica va deixar de funcionar.
 

​​​​​​​
 

THERMAL POWER PLANT
 
 

On a plot located between Grao Station, the river Turia and the extinct Cantarranas neighborhood, the Sociedad Anónima de Fuerzas Eléctricas (SAFE) promoted the construction of a Thermal Power Plant which would supply the Poblats Marítims, as well as some centers of consumption in other areas of Valencia.

The project proposal for the first buildings was completed in 1922. Immediately afterwards construction began and would conclude in 1924, although the plant would not be fully functioning until 1926. At that time the plant was made up of two adjoining rectangular buildings which housed the boiler room, which no longer stands, and the machine room. The complex was completed by a two-story office building, a house for the plant managers and the pump room.
 

The two main buildings had the same configuration. They were two warehouses with a metal structure with gable roofs and enclosure walls in red brick, which were laid vertically. Also attached to the machine room was a lower building with a flat roof, but whose facade had similar features to those of the main buildings. The classic moldings which finished the corners and formed the pediments on the exterior walls were combined with the modernist language of red brick and the marked white lintels. All these elements gave the building an appearance reminiscent of the industrial buildings of the north of Europe constructed in the 19th century.
 

When the thermal power plant was completed, S.A.F.E. entered into a concession agreement with the Port of Valencia to build a pipeline which would enable a supply of sea water for the plant’s condensate system.

During the Civil War, the thermal power plant suffered severe damage to its buildings, machinery, high tension transmission lines and system for the distribution of power to the maritime districts. The reconstruction works would not finish until 1942.
 

Before and after the war, the company continued to expand the plant. Particularly notable is the project carried out in 1959 by the industrial engineer José Suarez y Fernández‐Pello. It was a building to house a 20 MVA synchronous compensator installation which, as described by the engineer in the project proposal, had the aim “…of improving the power factor and the output voltage of the 11kV lines”. 
 

The building is made up of two sections, a taller main section which would house the synchronous compensators, and a second section designed to house different operating and safety equipment. The structure of the main section is formed of metal trusses held up by reinforced concrete pillars. The wide picture windows, arranged to adapt to the rhythm of the structure, stand out within the simple composition of the building envelope. It is not known when the thermal power plant ceased to be operational.