Història - València
Antecedents Històrics
L'any 1755 l'Ajuntament de València va publicar, dirigit al gremi de traginers, la "Instrucció i mètode per a la pràctica i conservació de la Machina Hydraulica (imatge de l'esquerra) per a extingir incendis. En esta publicació es detalla on es trobava el que podríem anomenar "primer parc de Bombers" (on es guardava la màquina hidràulica i la resta de material d'extinció), en la plaça que hi havia enfront del Col·legi del Senyor Patriarca, hui en dia integrat en l'edifici de la Universitat antiga. Eren els traginers els responsables de conduir la màquina i d'usar la llança (ser els bombers intervinents en l'extinció), els quals eren reforçats i complementats pels membres dels gremis d'obrers (24), pedrapiquers (6) i fusters (12), sent sancionats els que no acudien. La Secció de Bombers Sapadors de València va ser creada per la Mútua Contra Incendis de València el 10 de setembre de 1848 amb la intenció de protegir els propietats intramurs dels mutualistes. La seu de la Mútua, on es guardava el material contra incendis, es trobava en la plaça de la Figuereta (actualment, està integrada en la Plaça de la Mare de Déu), darrere dels antigues Casas Consistorials (actualment, són els jardins de la Generalitat i una part de la Plaça de la Mare de Déu).
Poc després, es va ampliar la zona d'actuació per a cobrir les cases que els mutualistes tenien extramurs. L'acord que es va adoptar era que si l'incendi era intramurs, eixiria a la seua extinció les dependències al complet; si l'incendi afectava propietats extramurs, només eixiria la mitat de les dependències, mantenint-se l'altra mitat per a donar resposta a una emergència que es poguera produir murs dins. Per a resoldre el problema i donar servici a tota la ciutadania, l'Ajuntament de la Ciutat i la Mútua van arribar a l'acord següent: dels gastos ocasionats en l'extinció d'un incendi en propietats d'un mutualista es faria càrrec la Mútua, i de les produïdes en l'extinció d'un incendi en propietats d'un no mutualista es faria càrrec l'Ajuntament de València. Este acord de funcionament entre Mútua i Ajuntament va romandre vigent fins al 17 d'octubre de 1857, moment en què es va acordar que l'Ajuntament es faria càrrec de la Secció de Bombers Sapadors amb tots els seus gastos i la Mútua s'encarregaria de liquidar a l'Ajuntament els gastos corresponents a les intervencions dels bombers en propietats de mutualistes.
Informació addicional
Història Gràfica
Vehicles Històrics
150 Aniversari
El llibre de la història dels Bombers de València Descàrrega del Llibre "150 anys del Cos de Bombers de València" en format pdfGaleria 3
Les següents fotografies corresponen al pressupost presentat per la Societe dónes Automòbils Delahaye per al subministrament d'una autobomba tipus 95 PS de 4 cilindres i amb tanc de 4.000 litres i bomba centrífuga Delahaye de 120.000 litres d'aigua per hora. Va ser remés a l'Ajuntament de València el 20 de setembre de 1932.
Este vehicle entra dins de la renovació del material mòbil que es va iniciar l'any 1955 amb l'adquisició de dos autotancs Magyrus, un gran i un altre xicotet per 850.000 i 750.000 pessetes. Posteriorment, l'any 1960, l'Ajuntament va adquirir, en virtut d'una llicència d'importació atorgada arran de la riuada, altres cinc vehicles, amb un cost per unitat de 1.200.000 pessetes. En els primers dies de febrer de tal any van entrar en servici els dos Magyrus tipus Mercurio, amb tancs de 2.500 litres i bomba de 1.500 litres per minut, cridats de primer socors i que podien prestar qualsevol classe de servici amb plena autonomia. I setmanes després, en el mes de maig, es van incorporar els tres vehicles restants, autotancs Magyrus, tipus Jútiper, de 5.000 litres de capacitat i bomba de 1.500 litres per minut. Les unitats ressenyades disposaven d'equips per a la producció de bromera contínua. Estos vehicles estaven dotats de dos diferencials que permetien la tracció total i podien ser utilitzats en qualsevol classe de terreny i, donada la seua gran capacitat de transport, acudir a llocs on no es disposava d'aigua. Estes adquisicions van modernitzar el material del Cos de bombers, culminant així les gestions realitzades per l'alcaldes, Aldolfo Racó d'Arellano, i pel Regidor delegat del Servici de Bombers, Rafael Dolz Tonda.
(foto cedida per Roberto Sevilla)
(Font: Arxiu Històric Bombers València)