Plantes amb pol·len al·lergogen - València

Cupresàcies

Es tracta d'una gran família de plantes composta per unes 140 espècies que es distribuïxen pràcticament per tot el món. A València, les trobem tant en flora autòctona com en l'ornamental. Dins de les espècies autòctones, el gènere més abundant és Juniperus, el qual inclou les ginebres i les savines, són molt habituals i formen part de la vegetació de boscs i matolls. Dins del grup de les plantes ornamentals destaca el gènere Cupressus que inclou diverses espècies de ciprers, àmpliament utilitzats en jardineria, i també destaca en este grup el gènere Thuja (Tuyas) que habitualment s'emplea en la formació de tanques als jardins, encara que este últim, a causa de les abundants podes que patix, sol contribuir poc al contingut pol·línic atmosfèric.

Característiques de la planta:

Port: arbres o arbusts resinosos.
Fulles: oposades o verticil·lades, esquamiformes i imbricades o aciculars.
Flors: unisexuals, les masculines estan disposades en estròbils, formats per escates que porten 3-5 sacs pol·línics al revers, i les femenines, estan constituïdes per un conjunt de bràctees peltades que porten a la seua axil·la els primordis seminals.
Fruit: gàlbuls o arcèstides que solen madurar durant la tardor o la primavera següents a la fructificació.

Aspecte general de la planta y detall de la flor

Característiques del gra de pol.len:

Grandària: mitjana (20-25 micres).
Morfologia: esfèrica, amb una coberta llisa que presenta xicotets grànuls repartits a la seua superfície. Amb microscòpia òptica és fàcil observar el contingut cel·lular perquè és molt característic l'aspecte estrelat que este mostra.

Aerobiologia:

El pol·len de Cupressàcies és el més abundant a la ciutat de València, la concentració mitjana anual és d'aproximadament 11.000 grans de pol·len, la qual cosa constituïx el 35% de tot el pol·len que s'arreplega en un any. Este pol·len es detecta a l'atmosfera de la nostra ciutat pràcticament durant tot l'any, encara que són la tardor i l'hivern els dos moments en què registren les màximes concentracions i els mesos de febrer i març els que presenten els valors més alts que, en determinats dies, poden superar els 1.000 grans de pol·len per metre cúbic d'aire. Els nivells més baixos es registren als mesos d'estiu, a l'agost és quan hi ha els valors mínims o fins i tot pràcticament nuls.

concentracions de pol·len de cupresàcies

Evolució de les concentracions de pol·len de al llarg de l'any en laciutat de València

Informació addicional

Plantes

Les gràfiques anuals de les plantes alergógenes que il·lustren la informació de cada una d'elles, són el resultat de la mitjana de les dades arreplegades, des del captador de Burjassot, durant els anys 1998 al 2003. Corresponent les conclusions a un estudi de 5 anys del Departament de Botànica de la Facultat de Ciències.

Olivera

Es tracta d'una espècie de la família de les oleàcies pròpia de la regió mediterrània, molt freqüent a tota la meitat sud de la Península Ibèrica, encara que a les zones més continentals es reduïx la seua presència ja que és molt sensible al fred, en estes zones només apareix en abrics solejats. N'hi ha dos varietats, una silvestre, Olea europaea var. sylvestris, comunament denominada ullastre i una cultivada, Olea europaea var. europaea, l'olivera. La varietat silvestre es troba present als boscs escleròfils, fonamentalment carrascars i suredes, així com als matolls del tipus coscollars i llentisclars. La varietat cultivada es troba àmpliament estesa tant per al seu ús en agricultura com en jardineria.

Característiques de la planta:

Port: arbustiu o arbori, fins a 10 m d'alçada. Branques jóvens, rígides i punxants (en la varietat silvestre) amb corfa llisa i cendrosa. Tronc terrós-grisenc que amb els anys s'encorba i s'esquerda.
Fulles: oposades, coriàcies, senceres, oblongues-lanceolades, lleugerament mucronades. Verd-grisenques al feix i argentades al revérs.
Flors: blanques i molt xicotetes, reunides en xanglots de cimes situats a l'axil·la de les fulles. Calze xicotet amb quatre lòbuls, igual que la corol·la, a la qual estan soldats dos estams.
Fruit: drupa carnosa coneguda popularment com a oliva.

Aspecte general de l'arbre y detall de la flor

Característiques del gra de pol.len:

Grandària: mitjana (20-22 micres).
Morfologia: circular-el·líptic amb la superfície reticulada. Presenta tres obertures de tipus colpo (obertura allargada).

Aerobiologia:

El pol·len de l'olivera es detecta a la nostra atmosfera des de finals del mes de març fins a finals del mes de juny. Les màximes concentracions es produïxen dins de la segona quinzena de maig. Dins del conjunt de pòl·lens registrats a València, l'olivera suposa, segons l'any, entre el 5% i 10%. Este pol·len presenta un patró de comportament prou variable d'un any a un altre. Pel que fa a les quantitats, és freqüent que s'alterne un any de major producció amb un altre de menor quantitat.

Evolució de les concentracions de pol·len de olivera al llarg de l'any en laciutat de València