Plantes amb pol·len al·lergogen - València

Cupresàcies

Es tracta d'una gran família de plantes composta per unes 140 espècies que es distribuïxen pràcticament per tot el món. A València, les trobem tant en flora autòctona com en l'ornamental. Dins de les espècies autòctones, el gènere més abundant és Juniperus, el qual inclou les ginebres i les savines, són molt habituals i formen part de la vegetació de boscs i matolls. Dins del grup de les plantes ornamentals destaca el gènere Cupressus que inclou diverses espècies de ciprers, àmpliament utilitzats en jardineria, i també destaca en este grup el gènere Thuja (Tuyas) que habitualment s'emplea en la formació de tanques als jardins, encara que este últim, a causa de les abundants podes que patix, sol contribuir poc al contingut pol·línic atmosfèric.

Característiques de la planta:

Port: arbres o arbusts resinosos.
Fulles: oposades o verticil·lades, esquamiformes i imbricades o aciculars.
Flors: unisexuals, les masculines estan disposades en estròbils, formats per escates que porten 3-5 sacs pol·línics al revers, i les femenines, estan constituïdes per un conjunt de bràctees peltades que porten a la seua axil·la els primordis seminals.
Fruit: gàlbuls o arcèstides que solen madurar durant la tardor o la primavera següents a la fructificació.

Aspecte general de la planta y detall de la flor

Característiques del gra de pol.len:

Grandària: mitjana (20-25 micres).
Morfologia: esfèrica, amb una coberta llisa que presenta xicotets grànuls repartits a la seua superfície. Amb microscòpia òptica és fàcil observar el contingut cel·lular perquè és molt característic l'aspecte estrelat que este mostra.

Aerobiologia:

El pol·len de Cupressàcies és el més abundant a la ciutat de València, la concentració mitjana anual és d'aproximadament 11.000 grans de pol·len, la qual cosa constituïx el 35% de tot el pol·len que s'arreplega en un any. Este pol·len es detecta a l'atmosfera de la nostra ciutat pràcticament durant tot l'any, encara que són la tardor i l'hivern els dos moments en què registren les màximes concentracions i els mesos de febrer i març els que presenten els valors més alts que, en determinats dies, poden superar els 1.000 grans de pol·len per metre cúbic d'aire. Els nivells més baixos es registren als mesos d'estiu, a l'agost és quan hi ha els valors mínims o fins i tot pràcticament nuls.

concentracions de pol·len de cupresàcies

Evolució de les concentracions de pol·len de al llarg de l'any en laciutat de València

Informació addicional

Plantes

Les gràfiques anuals de les plantes alergógenes que il·lustren la informació de cada una d'elles, són el resultat de la mitjana de les dades arreplegades, des del captador de Burjassot, durant els anys 1998 al 2003. Corresponent les conclusions a un estudi de 5 anys del Departament de Botànica de la Facultat de Ciències.

Pi

Este gènere botànic comprén unes 90 espècies, quasi totes repartides per l'hemisferi nord. En el nostre àrea trobem 6 espècies autòctones: P. pinea, P. pinaster, P. sylvestris, P. nigra i P. halepensis, esta última espècie és la més estesa, afavorida per les repoblacions forestals i per la degradació de determinades comunitats vegetals com són els encinars, la podem trobar formant grans masses des del nivell de la mar fins als 1.000 m d'altitud, preferentment sobre terrenys calcaris. Així mateix, també podem trobar altres espècies foranes com el P. canariensis, empleat com a planta ornamental.

Característiques de la planta:

Port: arbori, sovint de grans dimensions, fins a 30 m. Molt resinosos. La copa normalment és cònica encara que pot variar segons espècies.
Fulles: perennes i aciculars, sorgixen de braquiblasts habitualment en grups de dos.
Estructures reproductores: inflorescències unisexuals, sobre el mateix individu. Els estròbils masculins, cons densos i grocs, s'agrupen al final de les branques. Les femenines, pinyes, són més grans i poden presentar-se en solitari o en verticils de 2 o 3, segons espècies.
Llavor: pinyó negrós de grandària variable, segons l'espècie, habitualment proveït d'una ala.

Aspecte general de l'arbre y detall de la flor

Característiques del gra de pol.len:

Grandària: gran (50-80 micres).
Morfologia: presenta un cos més ample que alt, acompanyat de dos característiques vesícules aeríferes que li permeten romandre major temps en l'aire.

Aerobiologia:

El pol·len de pi es troba a l'atmosfera de València des de la segona quinzena del mes de febrer fins ben entrat el mes de juny i les majors concentracions es donen als mesos de març i abril. La mitjana anual de pol·len arreplegat és un poc superior als 3.000 grans de pol·len, però esta quantitat varia prou d'un any a un altre. Este pol·len suposa aproximadament el 10% del total del registre anual.

Evolució de les concentracions de pol·len de pi al llarg de l'any en laciutat de València