Plantes amb pol·len al·lergogen - València

Cupresàcies

Es tracta d'una gran família de plantes composta per unes 140 espècies que es distribuïxen pràcticament per tot el món. A València, les trobem tant en flora autòctona com en l'ornamental. Dins de les espècies autòctones, el gènere més abundant és Juniperus, el qual inclou les ginebres i les savines, són molt habituals i formen part de la vegetació de boscs i matolls. Dins del grup de les plantes ornamentals destaca el gènere Cupressus que inclou diverses espècies de ciprers, àmpliament utilitzats en jardineria, i també destaca en este grup el gènere Thuja (Tuyas) que habitualment s'emplea en la formació de tanques als jardins, encara que este últim, a causa de les abundants podes que patix, sol contribuir poc al contingut pol·línic atmosfèric.

Característiques de la planta:

Port: arbres o arbusts resinosos.
Fulles: oposades o verticil·lades, esquamiformes i imbricades o aciculars.
Flors: unisexuals, les masculines estan disposades en estròbils, formats per escates que porten 3-5 sacs pol·línics al revers, i les femenines, estan constituïdes per un conjunt de bràctees peltades que porten a la seua axil·la els primordis seminals.
Fruit: gàlbuls o arcèstides que solen madurar durant la tardor o la primavera següents a la fructificació.

Aspecte general de la planta y detall de la flor

Característiques del gra de pol.len:

Grandària: mitjana (20-25 micres).
Morfologia: esfèrica, amb una coberta llisa que presenta xicotets grànuls repartits a la seua superfície. Amb microscòpia òptica és fàcil observar el contingut cel·lular perquè és molt característic l'aspecte estrelat que este mostra.

Aerobiologia:

El pol·len de Cupressàcies és el més abundant a la ciutat de València, la concentració mitjana anual és d'aproximadament 11.000 grans de pol·len, la qual cosa constituïx el 35% de tot el pol·len que s'arreplega en un any. Este pol·len es detecta a l'atmosfera de la nostra ciutat pràcticament durant tot l'any, encara que són la tardor i l'hivern els dos moments en què registren les màximes concentracions i els mesos de febrer i març els que presenten els valors més alts que, en determinats dies, poden superar els 1.000 grans de pol·len per metre cúbic d'aire. Els nivells més baixos es registren als mesos d'estiu, a l'agost és quan hi ha els valors mínims o fins i tot pràcticament nuls.

concentracions de pol·len de cupresàcies

Evolució de les concentracions de pol·len de al llarg de l'any en laciutat de València

Informació addicional

Plantes

Les gràfiques anuals de les plantes alergógenes que il·lustren la informació de cada una d'elles, són el resultat de la mitjana de les dades arreplegades, des del captador de Burjassot, durant els anys 1998 al 2003. Corresponent les conclusions a un estudi de 5 anys del Departament de Botànica de la Facultat de Ciències.

Olivereta

Es denominen així diverses espècies usades àmpliament en jardineria com a arbrets o com a arbustos per a la formació de tanques, principalment Ligustrum vulgare, L. lucidum i L. ovalifolium. L'espècie Ligustrum vulgare, presenta amb certa freqüència poblacions naturals al nord i al centre de la Península Ibèrica. A la nostra terra la seua presència natural és molt més escassa i apareix puntualment a enclavaments amb sòls frescs i calcaris.

Característiques de la planta:

Port: Arbust de 2 a 3 m d'alçada, que pot arribar als 5 m.

Fulles: caduques, però la benignitat del nostre clima fa que normalment no caiguen durant l'hivern i, per tant, es comporten com a perennes. Morfologia oval i disposició oposada, la seua grandària varia de gran a xicotet segons l'espècie o el grau de desenvolupament de la planta, que té com característica general la brillantor.

Flors: hermafrodites, xicotetes, amb quatre pètals blancs soldats, entre els quals hi ha els dos estams que presenten. S'agrupen en ramells denominats tirsos en l'àpex final de les branques.

Fruit: drupa globosa i negra, de la grandària d'un pésol.

Aspecte general de la planta y detall de la flor

Característiques del gra de pol.len:

Grandària: mitjana (25-30 micres).
Morfologia: circular-el·líptica amb la superfície reticulada i la grandària de la llum del reticle superior al de l'Olivera. Presenta tres obertures de tipus solc (obertura allargada).

Aerobiologia:

Es tracta d'espècies que realitzen la seua pol·linització a través dels insectes, fet que fa que siga un pol·len molt pesat i que no sol allunyar-se, a través de l'aire, molt més enllà del perímetre de la planta. No obstant això, a pesar d'estar poc present en els càlculs aeropol·línics, pot provocar problemes d'al·lèrgia a nivell d'exposició local ja que als voltants de la planta en flor les concentracions de pol·len poden ser altes. El període de floració comprén des de l'acabament de maig fins al començament de juliol.

Evolució de les concentracions de pol·len de Oliveretes al llarg de l'any en laciutat de València