S'està cercant, espereu....

Plantes amb pol·len al·lergogen - València

Cupresàcies

Es tracta d'una gran família de plantes composta per unes 140 espècies que es distribuïxen pràcticament per tot el món. A València, les trobem tant en flora autòctona com en l'ornamental. Dins de les espècies autòctones, el gènere més abundant és Juniperus, el qual inclou les ginebres i les savines, són molt habituals i formen part de la vegetació de boscs i matolls. Dins del grup de les plantes ornamentals destaca el gènere Cupressus que inclou diverses espècies de ciprers, àmpliament utilitzats en jardineria, i també destaca en este grup el gènere Thuja (Tuyas) que habitualment s'emplea en la formació de tanques als jardins, encara que este últim, a causa de les abundants podes que patix, sol contribuir poc al contingut pol·línic atmosfèric.

Característiques de la planta:

Port: arbres o arbusts resinosos.
Fulles: oposades o verticil·lades, esquamiformes i imbricades o aciculars.
Flors: unisexuals, les masculines estan disposades en estròbils, formats per escates que porten 3-5 sacs pol·línics al revers, i les femenines, estan constituïdes per un conjunt de bràctees peltades que porten a la seua axil·la els primordis seminals.
Fruit: gàlbuls o arcèstides que solen madurar durant la tardor o la primavera següents a la fructificació.

 Aspecte general de la planta y detall de la flor

Característiques del gra de pol.len:

Grandària: mitjana (20-25 micres).
Morfologia: esfèrica, amb una coberta llisa que presenta xicotets grànuls repartits a la seua superfície. Amb microscòpia òptica és fàcil observar el contingut cel·lular perquè és molt característic l'aspecte estrelat que este mostra.

|

Aerobiologia:

El pol·len de Cupressàcies és el més abundant a la ciutat de València, la concentració mitjana anual és d'aproximadament 11.000 grans de pol·len, la qual cosa constituïx el 35% de tot el pol·len que s'arreplega en un any. Este pol·len es detecta a l'atmosfera de la nostra ciutat pràcticament durant tot l'any, encara que són la tardor i l'hivern els dos moments en què registren les màximes concentracions i els mesos de febrer i març els que presenten els valors més alts que, en determinats dies, poden superar els 1.000 grans de pol·len per metre cúbic d'aire. Els nivells més baixos es registren als mesos d'estiu, a l'agost és quan hi ha els valors mínims o fins i tot pràcticament nuls.

 Evolució de les concentracions de pol·len de al llarg de l'any en laciutat de València

Informació addicional

Plantes


Les gràfiques anuals de les plantes alergógenes que il·lustren la informació de cada una d'elles, són el resultat de la mitjana de les dades arreplegades, des del captador de Burjassot, durant els anys 1998 al 2003. Corresponent les conclusions a un estudi de 5 anys del Departament de Botànica de la Facultat de Ciències.


Quercus

Es tracta d'un gènere botànic distribuït àmpliament a les zones temperades de l'hemisferi nord. Dins de la família de les Fagaceae, és de major presència a la regió mediterrània. A la nostra àrea es troba representat per 6 espècies, la major part d'elles perennifòlies, que es distribuïxen, com a part de l'orla de les comunitats vegetals o com a espècies dominants del matoll, coscollars (Q. coccifera) i formadores de bosc, carrascars (Q. rotundifolia), encinars (Q. ilex), suredes (Q. súber ). Al seu important interés ecològic cal sumar la utilització d'alguna d'estes espècies per a l'obtenció de carbó (carrasques i alzines), suro (surera) i l'aprofitament dels fruits, bellotes, per a l'alimentació del ramat.

Característiques de la planta:

Port: principalment arbori i varia l'alçada segons l'espècie.
Fulles: caducs, marcescents o perennes. Sencers a pinnatífids. Morfologia variada, segons l'espècie, d'ovats a oblongs, amb marge llis a dentat.
Flors: unisexuals, espècies monoiques. Agrupades en aments unisexuals, els masculins llargs i que pengen, els femenins gemiformes i amb menor nombre de flors. El periant és poc vistós format per 4-7 tèpals, les flors masculines presenten de 8 a 14 estams proveïts de llargs filaments i les femenines 3 carpels soldats amb 3 estils lliures.
Fruit: núcula, denominada bellota, que es troba envoltada per una cúpula escatosa o espinosa.

 Aspecte general de la planta y detall de la flor

Característiques del gra de pol.len:

Grandària: mitjana (20-30 micres)
Morfologia: circular-el·líptica, amb superfície granuladoberrugosa. Presenta tres obertures compostes de porus i colpo (obertura allargada)

|

Aerobiologia:

El pol·len de quercus es troba present a l'atmosfera de València des de finals de març fins a principis de juny, és als mesos d'abril i maig quan es presenten els majors nivells. S'arreplega una mitjana anual un poc superior als 3.000 grans de pol·len, la qual cosa suposa aproximadament el 10% de tot el pol·len arreplegat a la ciutat

 Evolució de les concentracions de pol·len de quercus al llarg de l'any en laciutat de València

Informació addicional

Plantes


Les gràfiques anuals de les plantes alergógenes que il·lustren la informació de cada una d'elles, són el resultat de la mitjana de les dades arreplegades, des del captador de Burjassot, durant els anys 1998 al 2003. Corresponent les conclusions a un estudi de 5 anys del Departament de Botànica de la Facultat de Ciències.