Control de plagues - València
Control de Plagues en la Ciutat
La Regidoria de Sanitat i Salut municipal inclou dins dels seus Servicis el de Sanitat Pública Municipal amb una Secció dedicada al Control de Plagues Urbanes.
La nostra labor és el control de les poblacions considerades plaga per a reduir-les fins a uns mínims que asseguren una bona qualitat de vida dels ciutadans de València.
Per mitjà d'un estudi previ realitzat conjuntament amb l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Facultat de Biologia, Universitat de València; s'establix una programació de desinfecció, desratització i desinsectació (incloent el control de les poblacions de mosquits) en la RAM (xarxa de clavegueram municipal), instal·lacions, dependències i edificis municipals així com en les zones del nucli urbà, pedanies i zones residencials de titularitat municipal, locals privats en execució subsidiària, locals privats sotmesos a programes de Servicis Socials; parcs i jardins, solars i les mallades i aiguamolls pertanyents al municipi de València i les seues pedanies.
QUÈ ÉS UNA PLAGA?
El concepte de Plaga ha anat variant amb el temps i potser no siga fàcil de definir. Hem de tindre clar que un ser viu per si només NO és una plaga.
Una plaga és més aïna una SITUACIÓ en la qual un ser viu prolifera massa i pot produir una sèrie de danys. Estos danys poden ser des d'una malaltia fins a danys econòmics, culturals, etc
Així, un mateix ser viu pot o no ser plaga depenent de la seua densitat de població i dels danys que puga causar als sers humans o el seu patrimoni.
L'Ajuntament de València disposa de dos APP gratuïtes perquè la ciutadania deixe avisos de plagues d'interès en Salut Pública en la ciutat de València:
*mosquito alert
*bichosavis
Informació addicional
Plagues urbanes
Animals protegits
Contacte
SERVICI DE SANITAT. CONTROL DE PLAGUES
Més informació
Dubtes freqüents Menys menjar... menys coloms (pdf)
ENLLAÇOS
PLAGUES URBANES: RATES I RATOLINS
Rata negra (Rattus rattus)
El seu cos mesura de 16 a 22 cm de longitud, i la cua, sense pèls i coberta d'escates en anell, de 17 a 24 cm. El seu pes és d'entre 150 i 230 grams. El morro té forma de punta. El manto és negre o gris. Viuen de 2 a 3 anys.
Es troba en els assentaments humans i preferix viure baix sostre. S'especialitza a enfilar. Les femelles tenen 5 o 6 ventrades a l'any; el temps de gestació és de 21 a 30 dies i parixen cada vegada 5 a 8 cries, que al nàixer són cegues i sense pèl.
Ocasiona problemes econòmics i sanitaris. A més de consumir o danyar els aliments, transmet diverses malalties com a pesta bubònica.
Rata d'albelló (Rattus norvegicus)
Mesura de 21 a 27 cm de longitud, la cua té de 17 a 22 cm i pes de 280 a 520 g. El cos és tosc i la cua coberta d'escates en anell; el manto és gris fosc en el llom. El morro és més rom i les orelles més curtes que les de la rata negra.
Comensal dels assentaments humans, prolifera especialment en les grans ciutats, en els albellons cellers i estables.
Té hàbits nocturns i és molt hàbil en l'aigua, encara que no és bona enfiladora. Excava xarxes de túnels i coves. És omnívora, encara que preferix els cereals, ous, carns i animals xicotets. La seua oïda i olfacte són excel·lents. Les femelles després de 21 a 23 dies de gestació parixen 6 a 14 cries cegues i sense pèl. Tenen de 2 a 8 ventrades per any. Viuen fins a 3 anys.
Més informació sobre la rata terrosa o rata d'albelló (pdf 72,3 kb)Ratolí domèstic (Mus domesticus)
Els ratolins comuns adults pesen entre 12 i 40 g, i mesuren entre 15 i 19 centímetres, incloent la cua, que suposa un poc més de la mitat de la seua longitud. El seu pelatge és curt i de tons grisos, que s'aclarixen en el ventre. Posseïx uns llargs bigots (vibrises) que són sensibles al tacte i li proporcionen informació sobre el medi.
Són bons saltadors, escaladors i nadadors (açò últim només en cas de necessitat). Són actius principalment al crepuscle o durant la nit, ja que eviten les llums intenses.
S'alimenten principalment de vegetals, però poden menjar també carn i productes lactis.
Més informació sobre el ratolí casolà (pdf 15,8 kb)