Ruta port - 01. Estació del Grau - València

RUTA PORT - 01. Estació del Grau

La importància de l'estació del Grau residix en diversos factors. D'una banda, la figura de l'empresari Josep Campo, responsable principal de l'arribada del ferrocarril a la ciutat de València com a president de la Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona, amb una secció de València al Grau que es va inaugurar el 21 de març de 1852. De l'altra banda, la presència del port, cap al qual sempre ha mirat la ciutat i que des de temps immemorials ha reclamat millors infraestructures que donaren suport al comerç i la navegació. En els dos sentits, el ferrocarril que unia la ciutat de València i el seu port amb Xàtiva des de 1854, i posteriorment amb Almansa (enllaç a Madrid) des de finals de 1859, facilitava l'exportació de la indústria valenciana i de la taronja de la ribera del Xúquer cap al centre del país, però també, fonamentalment, per mar a l'estranger.

La presència del ferrocarril amb la seua estació del Grau des dels anys centrals del segle XIX va fomentar la instal·lació de xicotets tallers i fàbriques que, amb el pas del temps, van anar transformant-se en grans complexos industrials que en major o menor mesura feien ús de la línia ferroviària mitjançant apartadors privats per a donar eixida als seus productes.
 

L'estació del Grau, construïda en 1852, és la primera del territori valencià i la tercera de la península després de les de Mataró (1848) i Aranjuez (1851), ja desaparegudes, la qual cosa convertix la valenciana en la més antiga que queda en peu. Va ser dissenyada pels enginyers James Beatty i Domingo Cardenal, este últim director de les obres i membre d'una família de reconeguts enginyers, amb el seu germà Lorenzo i el seu fill Carlos Cardenal. La seua disposició és de front, és a dir, normal o perpendicular a les vies, típica d'una estació de terme, si bé en conjunt respon tipològicament a l'esquema en U, amb un edifici principal destinat als viatgers i dos cossos laterals destinats a magatzems i molls per a mercaderies. És de planta única, rectangular, d'uns 400 m2, amb murs de rajola massissa lluïda que crea un encoixinat i ritme de pilastres com a únic recurs ornamental, a més del sòcol de pedra de Montcada. Els murs exteriors són portants, encara que es van utilitzar pilars de fosa en el vestíbul per a salvar llums més grans, i la coberta es va resoldre a quatre aigües amb cintres de fusta.
 

L'edifici ha sigut objecte de nombroses reformes, entre les quals cal destacar l'escomesa després dels bombardejos de la Guerra Civil i la que va dur a terme ADIF en 2013. Sense ús des de 2004, continua a l'espera d'una profunda rehabilitació, a pesar d'haver sigut declarada BRL.
 

GRAO STATION

 

A number of factors contribute to the importance of Grao Station. On the one hand, the entrepreneur José Campos, who was primarily responsible for the arrival of the railway to the city of Valencia, as president of Compañía del Ferrocarril de Almansa‐Valencia‐Tarragona, the Valencia-Grao section of which was inaugurated on March 21, 1852. On the other, the presence of the Port, which has always been an important asset to the city, and which, since time immemorial, has demanded better infrastructure to support trade and shipping. These factors led to the construction of the train line which joined the city of Valencia and its port with Játiva from 1854, and later with Almansa  (with a connection to Madrid) from late 1859, which facilitated the export of Valencian manufacturing, and oranges from the Ribera del Júcar area to the interior of the country but, principally, by sea to foreign countries.

The presence of the train line and a station in the Grao neighborhood since the mid-19th century, encouraged the installation of small workshops and factories which, with the passing of time, transformed into large industrial complexes which, to a greater or lesser extent, made use of the railway using private sidings to export their products.
 

Built in 1852, Grao Station was the first train station in the Valencian region and the third in Spain after Mataró (1848) and Aranjuez (1851), which no longer exist, making the Valencian station the oldest train station still standing in the country. It was designed by the engineers James Beatty and Domingo Cardenal, the latter being director of the works and a member of a family of renowned engineers including his brother, Lorenzo, and his son, Carlos Cardenal. The building is front facing, in other words it sat perpendicular to the tracks, as is typical for a terminus station. The group of buildings forms a U shape with a main building for passengers and two side sheds for storage and loading docks for goods. The building has one floor 400 m2 in area and solid brick walls covered with rusticated render. In addition to the rustication, a series of pilasters and a plinth course made of Moncada stone are the only other ornamental elements. The exterior walls are load bearing, although cast iron pillars were used in the vestibule to achieve larger spans, and the four-pitch hip roof was made using wooden trusses.
 

The building has been subject to numerous reform projects: those carried out after the Civil War air raids and another executed in 2013 by ADIF are particularly worthy of note. The station has been out of use since 2004 and is still waiting for extensive restoration work despite having been declared a “Bien de Relevancia Local”.