Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

L’Ajuntament ha lliurat, en el marc dels actes per celebrar el 9 d’Octubre, els seus honors i distincions anuals a la coreògrafa Rosángeles Valls, l’escriptor Joan Francesc Mira i l’expresident de la Societat Filharmònica, Ramón Almazán, com a fills predilectes de la ciutat; a la mestra i escriptora Carme Miquel, que ha rebut el nomenament de filla adoptiva a títol pòstum; i a les entitats “Mamás en acción”, l’associació Pro Tercera Edat (PROTED) i l’Associació Valenciana d’Ajuda a la Paràlisi Cerebral (AVAPACE), que han rebut les medalles d’or de la ciutat. En un acte solemne celebrat a l’Hemicicle municipal al qual han assistit els regidors i regidores de tots els grups municipals, l’alcalde, Joan Ribó, ha agraït a les persones guardonades que “hagen convertit el nom de València en un sinònim d’excel·lència, per haver desenvolupat la seua trajectòria des de la nostra ciutat, per tot el que ens han donat, ens donen i continuaran donant-nos”.

L’alcalde ha recordat que “una ciutat no és res sense les dones i els hòmens que dia a dia la construïxen, la fan possible, li donen futur. Hòmens i dones que es dediquen a una varietat nombrosa de disciplines o que actuen a través del seu treball en una associació, un col·lectiu o una entitat” perquè “les persones que comparteixen una ciutat són una xarxa indestriable en la qual tots i totes ens necessitem”.

Ribó ha valorat que “és el primer any que gaudim d’una normalitat social després de dos anys de pandèmia i retem homenatge a un conjunt de persones excel·lents de la nostra societat”. L’alcalde s’ha dirigit a les persones premiades per dir-los que “els pot semblar que és l’Ajuntament qui els premia a vostés però, realment, no fem més que tornar, de vegades pàl·lidament, el que vostés ens regalen, li regalen a esta ciutat, cada dia”.

Joan Ribó ha lloat que la ballarina i coreògrafa Rosángeles Valls, filla predilecta de València, triara “la seua ciutat per desenvolupar la carrera artística en el món de la dansa quan la dansa contemporània era tan nova a Espanya que ni tan sols existia” i que, tot i que en el món de la dansa “ho ha fet tot i ho ha guanyat tot, continua creant espectacles i reclamant suport per al món de la dansa i l’escena”.

Sobre Carme Miquel, que ha rebut el nomenament de filla adoptiva a títol pòstum, ha afirmat que “res del que ha passat a València en matèria de renovació pedagògica, d’ensenyament, de llengua, de literatura i de compromís social en els últims cinquanta anys li va resultar alié” i que “un dels seus últims llibres Mataren el verd, de 2013, el va dedicar a la destrucció de la Punta”.

Per a l’alcalde, “dir que Ramón Almazán va nàixer en 1943 no passaria de ser una dada enciclopèdica més si no fóra perquè eixe és també l’any de naixement de l’Orquestra de València, coincidència que a ell mateix li agrada subratllar”. Joan Ribó ha destacat d’Almazán, fill predilecte de la ciutat, que “hi ha poques persones a València que sàpien més de música clàssica i que estimen més l’Orquestra de València”.

L’alcalde ha dit de Joan Francesc Mira, fill predilecte de València, que “d’esta ciutat ho ha contat tot i ho ha explicat tot, els seus barris i Pobles, de la Torre a Ciutat Vella; els seus personatges, Sant Vicent Ferrer, Blasco Ibáñez, els papes Borja; els seus fets, com la Batalla d’Almansa” ja que “ell sap que recordar és existir” i que “no hi ha paraules suficients per repassar la seua obra ni per donar-li les gràcies”.

Sobre l’Associació Valenciana d’Ajuda a la Paràlisi Cerebral (AVAPACE), medalla d’or de la ciutat, Ribó ha subratllat que “fa enguany 50 anys, mig segle dedicada a parar atenció, des de València, a les persones amb paràlisi cerebral i a les seues famílies. 50 anys mirant la realitat als ulls” i ha afegit que es tracta d’una entitat “que dóna dignitat i que fa que esta ciutat siga més humana, més càlida, més noble”.

De “Mamás en acción”, medalla d’or de València, l’alcalde ha afirmat que es tracta d’una entitat que “acompanya els menors hospitalitzats que no tenen pares o que, per diversos motius, no poden acompanyar-los” i que, per eixe motiu, “València és una ciutat on cap xiquet o xiqueta es troba sol a un hospital” i s’ha mostrat segur que “un xiquet hospitalitzat que no està sol i que rep estima i afecte s’hi recupera abans”.