#DonesMigrantsDonesFonamentals - València

Ángela Nzambi és natural de Guinea Equatorial. Allí va començar la seua vida universitària, que va continuar a València estudiant ciències empresarials. És escriptora, feminista i activista pels drets humans. Treballa per a la CEAR (Comissió d'Ajuda al Refugiat) com a responsable del voluntariat (voluntariat i participació). A més del seu activisme sobre migració, lluita per la reivindicació de la igualtat de drets i el feminisme des de la perspectiva de les dones negres. Per a ella, el treball de la societat civil organitzada també és fer política: analitzar i proposar solucions per a obtindre recursos i poder executar accions, projectes i programes que solucionen o mitiguen problemes socials concrets. Ha publicat tres llibres: Ngulsi (2012), Biyaare (2015) i Mayimbo (2019); la seua última obra, en la qual es difuminen les línies entre passat i present, entre Àfrica i Espanya, ha rebut el Premi Nacional de Literatures Africanes “Justo Bolekia Boleká” 2019.

Kandy Wang va nàixer en Xina, en una ciutat costanera tan bonica com València. En 2013, va vindre per a estudiar i ací es va quedar, participant en activitats de benestar públic relacionades amb els intercanvis culturals y, en 2016, va participar en la creació de l'Associació Centre Cultural de la Xina a València, l'única associació cultural de xinesa a la Comunitat Valenciana. Promouen intercanvis culturals entre la Xina i Espanya, ensenyen la seua llengua i difonen la seua cultura. Com a voluntària, realitza cursos d'idiomes, d'immigració, tallers culturals i altres serveis socials per a persones migrants xineses. Ha ajudat a moltes dones, xiquetes i xiquets migrants a aprendre castellà, integrar-se, inscriure's a les escoles per a estudiar; i a les dones migrants xineses a iniciar els seus propis negocis i gaudir de respecte i estatus social. Des de 2017 organitzen els actes de la celebració de l'any nou xinés a València, amb la col·laboració de l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana.

Marcela Bahamón va nàixer a Colòmbia. Va arribar a Espanya en 2001 i viu a València des de 2004. Té formació com a administrativa i en dinamització comunitària. Ha treballat com a treballadora de la llar i de les cures (els primers quinze anys), locutora, humorista, comercial, ajudant de cuina, recepcionista i teleoperadora. Actualment és dinamitzadora comunitària per al programa: "Dones Teixint Oportunitats: Lluita contra la pobresa laboral i de les cures", de l'ONG FARMAMUNDI i l’AIPHyC. En 2016 va fundar, amb Ànima Sarabia i Dolores Jacinto, l’AIPHyC (Associació Intercultural de Professionals de la Llar i de les Cures), per a visibilitzar, sensibilitzar i reivindicar tots els temes relacionats amb este sector laboral, des de les seues pròpies veus. Els dos aspectes que marquen la seua labor com a coordinadora i portaveu de l'associació els va experimentar en primera persona en denunciar al seu últim ocupador: la necessitat d'aprendre sobre drets laborals i civils i, sobretot, de sentir-se acompanyada en tot el procés de denúncia per explotació laboral. El seu lema: "Unides Som Forts, Teixides, Invencibles", ha sigut clau per a mantenir-se en peus, durant estos 7 anys, com a organització no tecnificada.

Nadia Zein va nàixer al Marroc. Viu a València des dels deu anys. Reconeix que li va costar tirar arrels, perquè va trobar dificultats per a integrar-se, però les va véncer i ara se sent tan espanyola com marroquina. La seua mare sempre ha cosit i ella va viure des de xicoteta el món de la moda. Va decidir molt prompte que volia dissenyar. I també va destacar molt prompte. Estudiant, va guanyar el primer premi de la Comunitat Valenciana en tecnologia de la moda. Es va independitzar amb divuit anys, estudiant i treballant al mateix temps. Vol ser un exemple per a les dones musulmanes que no saben com realitzar els seus somnis, com adaptar-se, i es queden a casa. Per a ella, la passarel·la és un aparador des del qual revolucionar la imatge de la dona musulmana. Fusiona les cultures àrab i europea, en col·leccions riques en mescles de textures i colors. Per exemple, renova la proposta estètica dels turbants, oferint també a les dones occidentals un nou complement. Dissenya amb un profund respecte per la seua cultura, i amb gran atractiu per a la dona occidental.

Rim Hamza va nàixer a Tunísia. Allí va estudiar Biotecnologia Mèdica i un màster en genètica i biodiversitat. La seua tesi en Biotecnologia de plantes la va portar la UPV (en el IBMCP). I ja porta a València deu anys. És investigadora postdoctoral en l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP) (centre mixt CSIC-UPV). Treballa per a desenvolupar cultius amb un millor valor nutricional, més sostenibles i resilients. En la seua família va aprendre la importància de la independència econòmica, emocional i ideològica per a les dones. I utilitza el coneixement de l'acadèmia per a beneficiar a la societat. Vol acostar la ciència a les noves generacions; demostrar a les xiquetes que la ciència també és per a elles!; visibilitzar la contribució de les dones estrangeres, especialment d'ascendència africana i àrab, en la investigació. Participa en esdeveniments de divulgació, donant xarrades i tallers (“Expo Ciència”, “Nit dels Investigadors”, “Dia de la Xiqueta i la Dona en la Ciència”, etc). També va col·laborar en l'acolliment del vaixell Aquarius com a traductora, amb “Esperanza del Mediterráneo”. I va ser una de les persones que va recollir el premi Jaume I de la Generalitat Valenciana en nom del col·lectiu.