Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

• L'alcaldessa María José Catalá ha participat en l'acte commemoratiu d'esta efemèride que ha consistit en una ofrena floral davant l'escultura que té dedicada als Jardins de la Glorieta

• Prèviament a esta celebració, s'ha guardat un minut de silenci amb motiu de l'últim cas de violència de gènere ocorregut a Benaguasil

• L'acte ha comptat amb la presència de familiars i amics del metge així com de representants de les entitats i institucions implicades en el desenvolupament la seua professió

L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha assenyalat que “la societat valenciana i les seues institucions ens tornem a reunir davant el monument que les mares valencianes van sufragar per a homenatjar el doctor Gómez Ferrer en 1920 amb el mateix sentiment de gratitud, respecte i admiració”.

En este sentit, Catalá ha destacat que un segle després “continuem celebrant la vigència permanent de la seua figura i el seu llegat, intrínsec a la història de València i de les nostres vides”.

L'alcaldessa ha realitzat estes declaracions durant l'acte commemoratiu del primer centenari de la mort del doctor Ramón María Gómez Ferrer (1862-1924) i que ha consistit en una ofrena floral davant l'escultura que té dedicada als Jardins de la Glorieta. Este monument, de marbre blanc, és una creació de l'artista Francisco Paredes García i va ser sufragat per les mares valencianes per a homenatjar, en vida, al metge. A més, i de manera prèvia a la celebració de l'homenatge, s'ha guardat un minut de silenci amb motiu de l'últim cas de violència de gènere ocorregut a Benaguasil.

Amb este acte, l'Ajuntament vol reconéixer la seua encomiable contribució en el camp de la pediatria i la seua constatada vocació de servici públic, especialment amb els xiquets i amb les famílies més desfavorides de la ciutat, a les quals va dedicar tota la seua vida.

“El doctor Gómez Ferrer – ha continuat la primera edil – va ser una bona persona, amb tota la grandesa i dimensió humana de la paraula. Va arribar a la medicina en un moment en què les malalties feien estralls entre els més vulnerables, especialment en la població infantil, i gràcies a una capacitat excepcional va saber veure, avançant-se al seu temps, que no sols calia curar i cuidar als xiquets i xiquetes, sinó que els va donar afecte, seguretat i esperança”.

En la seua intervenció, l'alcaldessa també ha subratllat que el doctor Gómez Ferrer va anar “molt més que un brillant pediatre” i ha afirmat que gràcies al seu treball “paraules com a raquitisme, pigota o escarlatina ens semblen d'un altre temps”.

Així, Catalá ha recordat que este il·lustre doctor va ser “pioner de la pediatria; va transformar l'atenció mèdica infantil a la nostra ciutat; va establir uns estàndards de cura i dedicació que han perdurat al llarg del temps; va inspirar, i continua fent-ho, a generacions de pediatres a València i fora de València i va ser un gran defensor de la salut pública”.

A l'acte, a més dels familiars i amics del metge, als qui Catalá ha agraït la seua presència, també han assistit la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó; la rectora de la Universitat de València, María Vicenta Mestre; els directors gerents de les àrees de salut del Clínic-Malva-rosa i Doctor Peset, Álvaro Bonet i Luis Ibáñez, respectivament; i la directora gerent de l'Hospital Casa Salut, Eva Gilabert; entre altres.

Finalment, l'alcaldessa de València ha qualificat al doctor Gómez Ferrer com el “metge dels xiquets” i ha afegit que “no hi ha millor títol ni major orgull” i ha conclòs la seua intervenció afirmant que el metge va ser un “gegant i gràcies a persones com ell, València és una ciutat de gegants”.

Impulsor de la pediatria

El doctor Gómez Ferrer va ser un dels metges més il·lustres de la ciutat, innovador i compromés amb la seua professió i amb una clara vocació al servici. Es va llicenciar en medicina amb tan sols 20 anys i va obtindre el doctorat amb 22. Als 26 anys es va convertir en el primer catedràtic de Malalties de la Infància a la Universitat de València, després d'aconseguir també la plaça en les de Granada i Barcelona, però va optar per quedar-se a València, ciutat en la qual va viure fins a la seua defunció.

En 1892 va ingressar en la Reial Acadèmia de Medicina de València. Va ser Degà de la Facultat de Medicina de València en 1919, càrrec que va ocupar fins a la seua mort, soci honorari de l'Institut Mèdic Valencià del qual seria el seu vicepresident, i president de l'Ateneu Científic de València i del Cercle Aragonés.

Impulsor de la pediatria, inexistent fins a eixe moment, i de la puericultura, va dedicar els seus coneixements a investigar, previndre i combatre malalties tan comunes de l'època com la poliomielitis, la tuberculosi, la pallola, o la diftèria, causants de tantes morts dels xiquets i xiquetes a València i Espanya.

La labor del doctor, ha sigut reconeguda en múltiples ocasions. En 1923 el govern francés li va atorgar la Legió d'honor per la seua labor assistencial i la seua tasca científica en el camp de la pediatria. En 1924, l'Ajuntament de València li va concedir el títol de Fill Predilecte. De la mateixa manera, són nombroses els carrers i avingudes que, amb el seu nom, es repartixen per la ciutat i per tota la Comunitat Valenciana.

D'altra banda, l'Ajuntament també col·laborarà amb altres institucions relacionades, directament o indirectament, amb la figura del doctor Ramón Gómez Ferrer per a la promoció, difusió i la divulgació de la vida i valors d'este il·lustre valencià.