A València, dediquem este 8 de març a un moviment de grans dones: les nostres esportistes. 
Elles són exemples de superació i conciliació. Són històries reals que inspiren a xiquetes i a dones a viure l'esport. Són: Dones en moviment.

Marta Fernández de Castro

Atletisme, ciclisme, triatló

Va nàixer a València en 1971. Amb 7 anys va guanyar una carrera popular a València. Li va agafar el gust i va començar a córrer, destacant molt prompte en els campionats escolars. Amb 14 anys, va ingressar al València Terra i Mar, el seu equip 25 temporades consecutives.

Mentres es llicenciava en Ciències de l'Activitat Física i Esport, avançava en la seua carrera esportiva. Els seus majors èxits internacionals van ser en camp a través i marató: en 2000 va debutar en els 42,195 km, amb una marca de marca de 2 hores i 34 minuts, a Rotterdam. Un any després la baixa a 2h 32 minuts, aconseguint l'entrada als Campionats del Món a l'aire lliure. I en 2001 va ser sexta en la Copa del Món de Marató, en Edmonton.

Va acumular 14 títols nacionals consecutius en pista, 4 en camp a través i un Subcampionat d'Europa de cross. Ha sigut 10 vegades internacional amb la Selecció Espanyola.

Després d'especialitzar-se en carreres de muntanya, va ser Campiona d'Espanya en 2005 i 2007. I, en 2006, quinta en el Campionat d'Europa, a la República Txeca. Mentres, en 2007, es va doctorar amb excel·lent cum laude en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport.


 

Des de 2009, quan es va retirar d'alta competició, practica altres modalitats, com a ciclisme i triatló.

En 2012 va fundar el Club Esportiu 3FDC VALÈNCIA, una escola de running diferent. Actualment és la seua Directora Esportiva i Personal Trainer de diferents modalitats, a més d'entrenadora Nacional d'Atletisme i Triatló.

Ací pots consultar l'impressionant palmarés de Marta.

Ruth Aguilar

Halterofília, bicicleta de mà i atletisme Paralímpic
 

Va nàixer en Torrent, València, en el 75 i diu que des de sempre va ser una xiqueta activa i esportista. Va arribar molt jove a la selecció espanyola d'handbol, però als 18 anys va haver d'afrontar un dels reptes més difícils de la seua vida: un accident de trànsit la va deixar en cadira de rodes.

Va posar tota la seua força i la seua voluntat a acceptar-ho; i va aconseguir continuar vivint com sempre, amb passió i amb il·lusió. L'esport va ser una gran ajuda, tant la pràctica com l'emoció de la competició, en diversos esports paralímpics. 

Ha sigut campiona d'Espanya més de vint-i-dos vegades, tres vegades campiona d'Europa en halterofília, bicicleta de mà i atletisme Paralímpic. En els Jocs paralímpics de Londres 2012 va estar en la final en llançament de pes categoria F54/55/56, amb rècord d'Espanya i en la final en llançament de javelina categoria F54/55/56. Ací pots consultar la seua brillant trajectòria esportiva.

Més tard, la vida li va posar un altre repte, un càncer amb què el porta lluitant els últims anys, amb les mateixes forces i ànim de sempre. 

Diu que no tot ha sigut lluitar, que la vida també li ha donat carícies i regals, com els seus dos fills i la seua filla, que li han permés acumular força i experiència. Ara, utilitza tot el seu aprenentatge per a ajudar altres persones a superar els seus propis reptes: conferències, clinics i organització d'esdeveniments inclusius, sobretot per a persones amb discapacitat.


 

En l'actualitat, és:

-Diplomada gestió esportiva

-II Focus en Esport: curs realitzat (2018) en EDEM (escola d'empresaris de valència)

-Fundadora / directora de diferents esdeveniments i jornades relacionats amb la salut, l'esport i la diversitat.

-I i II Gran premi copa Espanya de ciclisme adaptat c.v

-I  i II Clínic inclusiu ciclisme c.v

-Trainer Paralímpica

-Experta en educació viària

-Tècnic superior en esport

-Coach motivacional

-Docent a personal sanitari

-Presidenta del club UNLIMITED WHEELS (ciclisme paralímpic)

El seu últim repte és promocionar el primer equip femení de Rugbi en cadira de rodes d'Espanya: Las Felinas Quadrugby. Preparades per a lluitar fora i dins de la pista! Amb el hastag #YnosotrasTambien, estan llançant una campanya que done visibilitat a estes dones increïbles.

Mireia Cabañes

Surf adaptat

Va nàixer en en 87, a València. Amb set anys li van detectar un sarcoma de Ewing en el fèmur esquerre. «Si normalment eixes coses t'enxampen desprevinguda, amb 7 ni t'ho imagines. No em van donar moltes esperances de vida, però sempre vaig ser lluitadora i perseverant». Ella diu que en aquell moment va superar el càncer, va perdre una cama, però va guanyar valentia i superació. I ací sorgix la història de Mireia Cabañes, una dona repleta d'energia, motivació i ganes de viure.

En pandèmia, confinada, travessava un dels pitjors moments de la seua vida, deprimida pel dolor crònic que patix. Entre eixes hores i hores que va passar veient Netflix, va descobrir RESURFACE. És un documental sobre un veterà de guerra amb tendències suïcides que, a través d'un programa d'ajuda a soldades coneix el surf i supera el seu problema.

Se li va obrir un nou món de possibilitats. No era la primera vegada que somiava amb surfear, però no tenia referents. Va buscar, va trobar i va contactar: Gallo, Alvin, Curi… Li van dir que li canviaria la vida i així ha va ser. En Mediterraenan Surf School, sota la seua part més social, Kind Surf València, li van otorgar una beca i va poder començar la seua carrera esportiva.

En els pocs anys que porta competint, els resultats són fantàstics. 2021 va ser l'any de provar, entendre les seues limitacions sobre la taula, compaginar els moviments amb el dolor, veure fins a on podia arribar. Va quedar segona en el Nacional de Surf 2021, primera en suma de punts (surf, skate i snow) en l'OA2 FuSSSion by Plea, subcampiona amb l'equip espanyol en el Mundial de ParaSurf ).  

En 2022 va un passet més enllà, continuem entenent, aprenent i provant per a millorar els seus resultats a nivell personal. Campiona d'Espanya de Parasurfing i subcampiona del Món de Parasurfing, entre altres resultats.


 

Ací pots veure el seu palmarés complet.

Després de molts tràmits, ha aconseguit una pròtesi per a l'aigua amb la finalitat de continuar avançant i arribar a unes paralimpiadas.

En el seu blog i el seu compte de instagram, oferix consells i narra els seus reptes, viatges i aventures. 

Almudena Muñoz

Campiona Olímpica de Judo

Va nàixer a València en el 68. Va estudiar en el col·legi Magisteri Espanyol (qui li anava a dir llavors que hui anava a passar a dir-se col·legi Almudena Muñoz!). Va començar a practicar judo als 11 anys, amb Guillermo Gómez, el pare del qual després va ser el seu entrenador, Salvador. Guillermo li deia, a ella i a tothom, que algun dia seria campiona olímpica.

La seua trajectòria va ser excel·lent, però no sense esglais. Quan estava a punt de competir en el Mundial de Iugoslàvia de 1989, es va trencar el lligament creuat anterior i el menisc. Mentres estaven en plena competició, ella passava pel quiròfan. Va ser el seu moment més difícil. En aquell moment, ni les cirurgies no la rehabilitació eren tan avançades com ara. Tampoc les instal·lacions a la seua disposició. Va practicar pel seu compte, amb ajuda que ara és el seu marit, en les dunes de El Saler i en l'antic llit del riu, entre canyes i fang… En total, va estar parada un any sencer i altres sis mesos amb crossa, sense saber amb certesa si podria tornar a competir al mateix nivell. En realitat, ella sempre va estar convençuda de recuperar-se bé per a tornar.

I va tornar en gran.

Van arribar aquells històrics Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, a Barcelona, i es va vindre amb la medalla d'or en la seua categoria, -52 kg. La va convertir, i continua sent, en l'única campiona olímpica de nostra cuideu. Ací pots veure un vídeo d'aquell històric moment.

L'any següent, va ser campiona europea i subcampiona mundial de judo. En el 94, li van atorgar la Medalla d'Or de la Reial orde del Mèrit Esportiu, del Consell  Superior d'Esports. En les següents Olimpíades, Atlanta 96, es va alçar amb la medalla de plata. I la de bronze en els Jocs del Mediterrani de 1997.

Hui, treballa de la Fundació Esportiva Municipal, la casa de l'esport a la ciutat de València i continua practicant, ara per plaer.

Queralt Cases

Capitana club València Basket

Queralt Casas Carreras va nàixer a Bescanó (el Gironès) en 1992), amb una especial efervescència que la va convertir en una xiqueta especialment moguda. Li encantaven els esports i, quan el seu germà es va apuntar a bàsquet i va veure un entrenament, li va dir al seu pare de cedida, que l'apuntara. També va destacar en taekondo (va ser cinc vegades campiona de Catalunya) i en futbol, però va anar en el Basket on va acabar centrant la seua carrera. Amb tretze anys, es va anar de casa i es va enrolar amb Segle XXI, centre formatiu i equip de Basket.

Quasi tota la gent que comença en basket vol atacar, però per a ella jugar defenent és una cosa innata i que li fa créixer. De fet és l'especialitat de l'escorta de 1,78 metres.

Va debutar en la Lliga Femenina 2 la temporada 2008-09 i en només dos anys va passar a la Divisió d'Honor espanyola amb el Mann Filter Zaragoza. En 2011 va ser triada la segona millor jugadora jove d'Europa, i en 2012 la tercera. També ha jugat en el Rivas Ecópolis, on va guanyar una Copa de la Reina (2013) i la Lliga Espanyola (2013-14).

Se'n va anar a Turquia amb el Galatasaray SK, tot un repte personal, tan jove, sense conéixer l'idioma... i va guanyar un altre títol de Lliga (2014-15). Després d'aquella experiència, el seu pas per França va ser més senzill. Allí va jugar amb el Nantes Rezé Basket i amb el Basket Landes.

Des de 2019, forma part del València Basket. Han aconseguit una Eurocopa femenina (2021), una Supercopa de Espanya (2022) i una altra Lliga femenina (2023). És la jugadora amb més partits del club taronja.

Ha sigut internacional amb la selecció espanyola en seixanta ocasions, campiona d'Europa sub-16 (2008), sub-18 (2009) i sub-20 (2011, 2012).En categoria absoluta, compta amb dos campionats d'Europa de basket (2013 i 2019) i una medalla de bronze en el Campionat Mundial de 2018.

També va tindre un punt feble, els tirs lliures, que va superar, més que amb tècnica, treballant les seues pors. Ací pots escoltar-la parlant de la importància d'eixe treball mental.

I el seu pròxim repte: els Jocs Olímpics de París. Estarem animant-la!