Reunión con DG costa y mar MITECO - València

null Reunión con DG costa y mar MITECO

Tornar

Les platges de la ciutat de València han perdut 300.000 metres cúbics d’arena en cinc anys i pateixen un retrocés de la línia de costa al sud del Port

Joan Ribó transmet a la Directora General de la Costa i el Mar que “l’ampliació del port disminueix la capacitat de regeneració natural de les platges”

Les platges del sud de la ciutat han retrocedit en els últims cinc anys

• Les platges del sud de la ciutat han retrocedit en els últims cinc anys

21/04/2021

Les platges de la ciutat de València han perdut en els últims cinc anys 300.000 metres cúbics d’arena, segons l’informe sobre avaluació de canvis del sistema dunar i de les platges del sud de la ciutat elaborat per la Universitat Politècnica per encàrrec de l’Ajuntament. Així li ho ha traslladat l’alcalde, Joan Ribó, a la Directora General de la Costa i el Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica, Ana María Oñoro, amb qui s’ha reunit telemàticament. L’alcalde, acompanyat del vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, i del regidor de Platges, Giuseppe Grezzi, ha assegurat que “el port està frenant la possible recuperació natural de la costa de la ciutat”.

 

Joan Ribó ha afirmat que “València té dos problemes que estan perjudicant de forma molt clara les platges del sud de la ciutat i alhora estan ampliant les platges del nord: un canvi climàtic molt agressiu i una ampliació del port que disminueix la capacitat natural de regeneració de la costa”. L’alcalde ha assegurat que “el canvi climàtic està accelerant les tronades virulentes sobre la costa i el port frena la seua recuperació”.

 

RADIOGRAFIA DE LES PLATGES DEL SUD

 

L’informe elaborat explica que les platges del sud de la ciutat de València pateixen “una gran pèrdua de volum d’arena i un potent retrocés de les dunes de primera línia”.

L’estudi, que fa una comparativa de l’estat de la costa sud de la ciutat entre novembre de 2015 i octubre de 2020, conclou que “l’impacte erosiu dels temporals dels últims cinc anys, especialment de la tempesta Glòria, és molt marcat, quantificant-se unes pèrdues d’arena de més de 300.000 metres cúbics respecte a la situació en la tardor de 2015”.

L’informe municipal es pregunta on ha anat a parar “tota l’arena que va ser arrossegada durant estos temporals” i conclou que “si bé no hi ha una resposta definitiva, hem de suposar que ha anat a dipositar-se en profunditats en què no arriba a ser remobilitzada i, per tant, no es facilita la recuperació del perfil de platja anterior”. En este sentit, l’estudi assegura que “els processos de regeneració natural només aconsegueixen recuperar de forma molt parcial la morfologia prèvia i, per este motiu, el volum d’arena disponible ha patit una disminució i tot el sistema ha donat un pas més cap a una major fragilitat”. En concret, “el volum retornat al sistema platja-duna no abasta el 23% del material perdut en la fase erosiva. Així, en la platja s’ha recuperat un 27,8% del volum de arena perduda entre octubre de 2015 i març de 2020 i en el front dunar s’ha retornat només el 16% entre octubre de 2015 i març de 2020”.

L’informe conclou que “resulta evident que esta seqüència de grans temporals, i molt especialment el de gener de 2020, marquen una fita en un procés de disminució progressiva de l’arena disponible en les platges del terme municipal”.

Així, totes les platges de la ciutat han patit en els últims cinc anys una pèrdua d’amplària, a excepció de la platja de Pinedo (en la zona entre espigons) i la platja de la Garrofera. La pèrdua d’amplària és especialment notable en el Muntanyar de Pujol, que ha perdut 5’02 metres d’ample en cinc anys, la Gola del Perellonet (-7’21m.) i la platja de la Punta (-7’11 m.)

El text constata que “l’ample de platja és un paràmetre clar per definir el seu estat de salut i es sol considerar que una amplària inferior a 30 metres podria resultar problemàtica per cobrir les seues funcions essencials”. Amb estos paràmetres en la mà, l’estudi afirma que “les platges del nord del port presenten amplàries majors a les del sud i, en canvi, en estes últimes hi ha un predomini de platges estretes. Per tant, s’aprecia com pràcticament totes les platges del sud, fins un poc més al sud del Casal d’Esplai, estan en eixe límit la major part del temps. Això evidencia una situació de fragilitat molt important que cal prendre en consideració”. L’estudi conclou afirmant que “les platges del terme municipal presenten globalment una situació deficitària respecte a la situació de partida de 2015”.

En este sentit, el vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, considera que l’informe demostra que “ja tenim el mapa definitiu del que s’ha perdut d’arena a causa dels últims temporals i l’efecte barrera del port, que afecta la no estabilitat de les platges i del parc natural de l’Albufera”. Segons el vicealcalde, “hem volgut mostrar a la directora general la gravetat de la situació perquè realment estem en una situació al límit i és hora que el govern central se n’adone que podem tindre una afecció definitiva de salinitat en la Devesa, en les nostres masses d’aigua, en els cultius de primera línia i en la pèrdua completa del cordó dunar, on hem invertit desenes i desenes de milions d’euros i que són un model de recuperació natural de dunes en Europa”.

A més, el vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana insisteix en la necessitat “d’accelerar al màxim el projecte de regeneració de les platges del sud, que està pressupostat en 28 milions d’euros i que formen part del parc natural de l’Albufera”. En paraules del regidor, “és urgent que el govern central intervinga”. 

 

RENATURALITZACIÓ DEL PASSEIG MARÍTIM

 

L’alcalde i els regidors també han informat a la directora general del projecte de renaturalització del passeig marítim de les platges del Cabanyal i la Malva-rosa. El projecte, en paraules del regidor d’Ecologia Urbana, pretén la transformació “d’un passeig marítim d’aspecte molt dur i un model desfasat per una platja més natural, per la recuperació d’un cordó dunar que permeta vore la mar des del passeig, amb plantes adaptades i zona arbòria”. El vicealcalde ha explicat que “el passeig marítim de les platges urbanes del nord de la ciutat està sense ombra i, en estiu, tenim molta insolació i molta calor”. Segons Campillo, “és necessari que Costes conega este projecte perquè és una zona de domini marítim-terrestre i, per tant, el Ministeri ha de donar el vistiplau”. L’edil ha afirmat que el procés de renaturalització de les platges de la Malva-rosa i el Cabanyal “s’emmarca en el procés de renaturalització de tota la ciutat”.

Recursos multimèdia

Veure àlbum complet en Flickr

Joan Ribó
Sergi Campillo